QUÈ FA, SR. MINISTRE?

Pel seu interès, publiquem l’article titulat “Què fa, Sr. Ministre?“, publicat el 8 d’abril de 2013 en el diari El Periódico i signat per Félix Azón, Inmaculada Montalván i Margarita Robles, Vocals del Consell General del Poder Judicial.
El ministre Gallardón ha començat un seguit de reformes que, de prosperar, suposaran un retrocés en els drets de la ciutadania i un atac a la separació de poders desconegut en la història de la democràcia espanyola.

Travessem una de les etapes més delicades des de 1978. A la crisi econòmica dramàtica es suma una altra social de confiança pels casos de corrupció que es descobreixen i investiguen als jutjats. A més, enquestes i estudis revelen un repartiment cada vegada més desigual de la crisi, on la diferència entre rics i pobres s’engrandeix fins a límits insuportables. «No pot ser que tots s’equivoquin, jutges, fiscals, advocats, funcionaris, usuaris», diuen les organitzacions d’aquests col·lectius després de protagonitzar la major vaga de la justícia en la nostra democràcia, mentre el ministre eludeix el diàleg. Vegem.

1. Dificultar l’accés a la justícia: taxes judicials. Amb l’excusa de l’eficàcia ha aixecat barreres perquè només els més benestants puguin accedir a la justícia. Hi ha països amb taxes, és cert, però no es diu tota la veritat: a França la taxa per apel·lació a la jurisdicició civil està sobre 100 euros, mentre que aquí la taxa fixa és de 800 euros. Taxes desproporcionades. S’està creant una justícia per a rics. ¿Quina família o autònom pot apel·lar a les nostres circumstàncies econòmiques?

2. Reduir plantilla: ERO de 1.200 jutges i jutgesses substitutes. Algú creu que aquests acomiadaments agilitzaran la justícia? Jutjats i tribunals travessen des del 2008 per xifres mai vistes, i en lloc d’agilitzar els processos per ajudar a la recuperació econòmica, s’acomiada a 1.200 persones i s’autoritza a convocar una oposició de només 50 places entre jutges i fiscals, després d’un any en blanc.

Espanya està a la cua d’Europa pel que fa a jutges per habitant: té 10,7 jutges per cada 100.000, quan la mitjana d’Europa és de 20,9. El nostre país ocupa el número 36 de la classificació europea de 49 sistemes judicials. Això quan gran part de jutjats estan desbordats i amb mancances de mitjans humans i materials. Aquestes mesures provocaran retards insuportables per a la solució dels problemes de la societat.

3. Liquidar la independència judicial. Es reformarà el Consell General del Poder Judicial per sostreure competències que protegeixen la independència dels jutges, tan necessària per investigar els casos de corrupció, les competències passen al ministeri i suposen una politització de la justícia sense precedents, doncs serà el ministeri qui controli els mitjans materials i personals. Més greu encara, es vol modificar l’Estatut Judicial amb una clara voluntat de menyscabar la seva independència. Finalment, una altra reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) militaritza a jutges i magistrats i els treu drets que tenen com a ciutadans.

Gallardón retreu als jutges que critiquin els seus projectes i vol imposar silenci i obediència cega mentre realitza les seves reformes. S’equivoca: el debat entre l’obediència deguda i el silenci dels jutges va quedar simbolitzat en els judicis de Nuremberg i superat després de la segona guerra mundial gràcies al Dret Constitucional i codis ètics. Una cosa similar pretén quan promou la instrucció penal dependent del Govern. El ministre vol passar la instrucció a la fiscalia sense reformar el seu estatut i afavorir la seva autonomia. Recents exemples existeixen.

4. Tancar el cercle: indults. En comptes de reformar i adaptar al segle XXI la figura de l’indult, aspira a introduir en el Codi Penal figures de molt dubtosa constitucionalitat com la presó permanent revisable i la custòdia de seguretat. El recent indult del kamikaze condemnat per successius tribunals va acabar amb la paciència dels ciutadans. L’indult és una herència d’aquest ancien régime que evoca, nostàlgic, aquest ministre. Si hi ha alguna cosa arbitraria és indultar una persona que ha estat jutjada amb totes les garanties i que ha estat trobada culpable.

Aquest és el futur que vostè pretén. Nosaltres, per contra, apostem per una justícia independent, àgil i propera a la ciutadania que contribueixi a una sortida més justa i ràpida de la crisi econòmica i social.

5. Epíleg: Forçar la Constitució i la llei. La reforma de la LOPJ que impulsa el ministre no arribava a temps per evitar l’inici del procés de renovació del CGPJ i el ministeri va instar una altra modificació per a suspendre els articles que regulen aquest procés: es tracta de paralitzar el procés electoral entre els jutges per triar als 12 vocals que els representen segons la Constitució.

Tenim un procés electoral ja iniciat, segons la llei vigent, i el ministre de Justícia no ha arribat a temps amb la seva suspensió. Aplicar aquesta reforma al procés electoral en marxa seria com canviar la llei electoral un cop convocades eleccions generals. Es tracta de l’elecció d’un òrgan constitucional. Sens dubte la llei pot canviar, però la qüestió és si aquesta modificació es pot aplicar a un procés electoral ja iniciat. Que cadascú contesti aquesta qüestió.

Félix Azón,
Inmaculada Montalván,
Margarita Robles

Vocals del Consell General del Poder Judicial