Història de l'ACJD

D’ATENES A BARCELONA: EL NAIXEMENT DE L’ACJD

Ara fa gairebé vint-i-quatre anys, a l’octubre del 1984, es va celebrar a Atenes un Congrés de l’Associació Internacional de Juristes Demòcrates. La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona va proposar a la Junta que anés com a observador del Col·legi, doncs es tractaven a l’ordre del dia diversos temes relacionats amb la defensa dels drets dels ciutadans i dels treballadors a tot el món. Vaig anar una mica escèptic sobre la utilitat de l’esmentat Congrés, doncs pensava que tractant aquesta problemàtica a nivell mundial durant només quatre dies portaria com a conseqüència inevitable quedar-se en generalitats sense poder aprofundir en cap àmbit concret, però, d’altra banda, poder visitar Atenes em feia una gran il·lusió, sobre tot poder passejar per l’Acròpoli i reviure en part del seu espai físic totes aquelles lectures, a cavall entre la ciència, la filosofia, i la llegenda que, d’adolescent m’havien deixat bocabadat. I vés per on va resultar que la barreja de les diverses costums, cultures i civilitzacions, l’enfrontament entre l’est i l’oest en el moment crucial de l’anomenada Perestroika, el debat al voltant de la primacia dels drets individuals sobre els col·lectius o a l’inrevés, i dels drets humans sobre els socials, o a l’inrevés, en fi, el dinamisme que vaig presenciar durant el Congrés, varen fer que m’impliqués molt amb els companys de tot el món que, de manera tan entusiasta, defensaven las seves posicions respectives fins pràcticament arribar a recordar la Grècia Clàssica quan, als matins i als vespres anava a esmorzar i sopar a la terrassa de l’hotel, des d’on veia l’Acròpoli posant encara la seva signatura sobre la ciutat. Així doncs, la visita a la Grècia Clàssica va restar ajornada fins després del Congrés de l’AIJD.

Ara bé, el que més em va atreure d’aquella trobada era constatar que, en aquell debat de grans temes de l’àmbit del dret i la justícia, participaven en un pla de total igualtat i sense cap mena de formalismes, advocats, fiscals, jutges, secretaris judicials, i professors de dret de les universitats, es a dir, tots els operadors del dret. He de reconèixer que aquesta constatació de l’existència d’una forma associativa dels juristes, superant els òrgans corporatius, em va semblar extremadament important i imprescindible, si l’objectiu era debatre sobre la Justícia com a servei públic dels ciutadans per evitar els conflictes per la via del consens o de la resolució judicial, i del dret com el conjunt normatiu que garanteix per igual les aspiracions humanes i socials dels ciutadans i ciutadanes. Vaig concloure en aquell moment que s’havia de fer aquest salt a Catalunya i a l’Estat espanyol, i que aquest salt canviaria, en la forma i en el fons, el debat dels juristes progressistes, molt limitat per les fórmules associatives corporatives clàssiques, tant en forma de col·legis professionals com en forma d’associacions de jutges, fiscals, i secretaris.

I es així que, només tornar a Barcelona, vaig comentar el tema amb els meus amics de sempre, especialment amb Josep María Bernat (el Charlie), Daniel Bertomeus, Antonio Martín, Glòria Wilhelmi, Marc Palmés, Roc Fuentes, Ramón Plandiura, Neus Casajuana, Antonio Doñate, Paco González, Amadeo Melis, Enric Leira, Jaume Gonzàlez, Montse Comas, Jordi Agustí, Luis Salvadores Verdasco, Josep Solé Barberà, Ascensió Solé… Fins afegir-se una quarantena de juristes de diverses especialitats que vàrem decidir convocar una assemblea a la Casa Lizalde i redactar els Estatuts de la nostra Associació, l’ACJD.

Cal dir que, en pocs anys la iniciativa va tenir molt més èxit de l’esperat perquè introduïa aquesta nova fórmula que trencava amb el corporativisme i amb les corporacions com a seus de debat, permetent abastar tot l’àmbit del dret i tot l’àmbit de la justícia com a servei públic.

Ràpidament ens vàrem estendre a Tarragona, Girona i Lleida, fins arribar a gairebé quatre-cents afiliats de tos els agents jurídics, inclosos alguns estudiants de dret.

També, en pocs mesos, es varen constituir Associacions semblants a València, o a Mallorca, o a Galícia, i vàrem decidir la preparació conjunta d’unes comunicacions al Congrés de l’Advocacia de Palma, presidit per Pedrol Rius, que, en realitat, foren ponències alternatives que postulaven que la justícia funcionés com a servei públic, posant per davant de tot els drets dels justiciables i el desenvolupament progressiu dels drets fonamentals de la Constitució Espanyola. Una gran part de la premsa i les televisions de l’Estat, van donar a conèixer les nostres idees i la nostra presència, i d’aquest èxit va sorgir la proposta de constituir a nivell de tot l’Estat la Coordinadora Estatal de Juristes progressistes, en la que es varen integrar totes les organitzacions progressistes, tant les interprofessionals com les uniprofessionals del dret i de la justícia.

Aquesta Coordinadora va convocar el primer Congrés de Gent del Dret de l’Estat Espanyol, amb un cartell dibuixat per Forges, i sota l’eslògan “La Justicia tiene solución” (parafrasejant el títol de la ponència de Manola Carmena), i al que, l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates va tenir un paper molt destacat amb la ponència titulada “Radiografía del desastre de la Administración de Justicia”. A aquest Congrés el va seguir el II Congrés, celebrat a València, dins el qual, en coherència amb el lema del I Congres, l’ACJD va presentar una ponència ambiciosa titulada “Solucions per la Justícia”, en la que es proposaven moltes alternatives concretes per reformar totes les lleis processals aleshores vigents i establir un procés bàsic comú a tots els ordres jurisdiccionals, basat en l’oralitat, la immediació, la introducció del jurat, la motivació de les resolucions judicials, la gravació dels judicis i de determinades pràctiques de proves en vídeo, la creació de serveis comuns en els jutjats, la supressió de les comptes bancàries i de la circulació de diners a les oficines judicials i la creació d’una caixa única judicial a tot l’Estat que, aleshores, situaven a la Caixa Postal per la seva presència en totes les poblacions de l’Estat…….etc., etc. Resulta instructiu llegir-se aquestes ponències de València i comparar-les amb les modificacions introduïdes posteriorment a les lleis processals per adonar-se de la importància extraordinària de la creativitat dels juristes progressistes de l’Estat durant aquells primers anys, en els que l’ACJD portava la batuta i va fer possible aquesta aposta per la defensa dels drets dels justiciable com a objectiu primordial de tots els operadors jurídics progressistes.

També vàrem posar sobre la taula altres temes d’especial transcendència, amb propostes d’organització del poder judicial i de l’Administració de Justícia que garantissin la sobirania del Parlament i la rellevància professional i humana dels candidats que es proposessin al CGPJ mitjançant un estatut del candidat que pogués garantir la concurrència en tots els candidats d’una destacada dedicació professional al dret, i a la justícia com a servei públic.
Rafael Senra Biedma.