8 de març: una reivindicació permanent

Avui, 8 de març de 2020 es commemora internacionalment, un any més, la lluita de les dones per aconseguir un lloc a la societat en condicions de igualtat. Els inicis de la reivindicació de les dones per la igualtat de drets de quasi dos segles es van resoldre amb violència i mort, però van ser la llavor de una lluita que les dones continuen actualment, demanant la plena participació a la societat per un món més just i igualitari.

Les estadístiques apunten a que l’emancipació de la dona i la plena igualtat són fites per la que encara cal lluitar. Les dones continuen ocupant el major percentatge de contractacions precàries, les que sol·liciten l’aplicació dels drets de conciliació, les que tenen més dificultats per accedir a la formació i a mantenir un lloc de treball compatible amb les obligacions de cura de fills i de gent gran. Pateixen una intolerable bretxa salarial i les diferències també es fan paleses quan a les dones que accedeixen a llocs de direcció a les empreses o administracions públiques, malgrat tenir un millor nivell de formació. La pobresa té majoritàriament rostre de dona, malgrat la seva contribució al benestar de la societat, amb generositat i solidaritat.

No es pot oblidar que, al segle XXI, hi ha encara dones “invisibles” a les que no arriba cap tipus de protecció davant els abusos i la violència dels grups de poder i que conviuen en relacions de parella i familiars, que anul·len la seva voluntat mitjançant el maltractament físic i psíquic i la discriminació econòmica, impedint que assoleixin unes relacions lliures i que puguin transmetre als fills/es els valors de la llibertat i la igualtat . El cos de la dona continua sent objecte de comerç per la publicitat transmesa pels mitjans de comunicació i per la utilització no consentida del seu cos per l’explotació en xarxes de prostitució o com a ventre de lloguer. Tampoc podem ignorar el que estan patint el gran nombre de dones obligades a fugir dels seus llocs d’origen per situacions de violència o per aconseguir un millor futur per la seva família, que són víctimes dels abusos més greus i que han d’enfrontar aquest exili en condicions d’extrema opressió.

Existeix un ampli marc jurídic i grans declaracions i convenis internacionals de suport de l’exercici per les dones d’una llibertat i igualtat incondicionades, com a drets fonamentals de la persona, però el sexisme i certes estructures patriarcals encara imperen a la societat com a element de discriminació de la dona. La realitat continua desmentint que la llibertat i la igualtat que proclamen estigui a l’abast de la majoria de dones del món. Per això la lluita continua i s’expressa els 8 de març i considerem necessari donar suport incondicional a la veu del feminisme actiu i inconformista i a unes reivindicacions que van dirigides a crear una societat de valors i per les persones, en la que la dona tingui la participació que li és negada.

Com a dones i homes juristes, demòcrates i lliures donem suport a les reivindicacions de les dones i, particularment, de les dones treballadores, amb el ferm compromís de contribuir, en aplicació de la llei, a la defensa en les seves lluites, davant de qualsevol tipus de opressió, violència o discriminació. Demanem als poders de l’estat la utilització i aplicació de la llei des d’aquesta perspectiva feminista, per superar els obstacles que troba la dona per fer efectius els seus drets, que no tenen raça, religió, condició social ni fronteres, són drets humans i fonamentals, que exigeixen dels poders públics la màxima protecció per aconseguir una societat més justa i igualitària.

Junta Directiva de l’Associació Catalana Juristes Demòcrates

Recent Posts