ENTREVISTA GONÇAL OLIVEROS

ELECCIONS ICAB 2021

1.- Quins creieu que han de ser els objectius del Col·legi en l’actualitat i durant el proper mandat?

Modernitzar-lo, que significa resituar-lo en el món d’avui. A tall d’exemple:
Fer una formació multidisciplinària que comprengui matèries no jurídiques, com són la comptabilitat, l’oratòria, el màrqueting, l’ús de les xarxes socials o les tècniques de negociació i de comunicació no verbal. És imprescindible per competir en el mercat actual.
Assumir d’una vegada per totes que la nostra no és una professió elitista, i que cada cop hi ha més professionals assalariats als quals el Col·legi ha de parar atenció. Així com donar serveis d’utilitat als autònoms de despatxos petits i mitjans per ajudar-los a sortir-se’n.
Prendre la digitalització com un dels objectius prioritaris, no solament pel Col·legi sinó també dels despatxos, el que implica realitzar-ho al si de la institució, i alhora realitzar una tasca de conscienciació i formació de tots els companys i companyes.
Promoure l’ús de les xarxes socials i el màrqueting entre els col·legiats i col·legiades, perquè és el que requereix el context social actual.
Obrir el Col·legi al món tenint com a finalitat afavorir els col·legiats i col·legiades. Cal vincular la web de l’ICAB amb altres col·legis del nostre entorn europeu, i també sud-americà aprofitant-nos de l’avantatge idiomàtic, per posar-ho al servei dels companys i companyes, esperonant-los a treure’n profit.

2.- Quines serien les primeres mesures que implantaríeu?

Després de saludar tots els treballadors de la seu del carrer Mallorca i mirar de citar-nos amb els membres de les comissions i seccions, el mateix dia de la presa de possessió, o l’endemà si això té lloc massa tard, prendre’m aquestes sis mesures:

1. Fer pública l’agenda del degà i altres membres de junta, perquè la transparència és un dels principis bàsics per a la nostra candidatura, i cal saber qui es reuneix amb qui.

2. Treure a concurs públic amb la major divulgació possible la realització d’un estudi sobre la situació socio-economicolaboral i emotiva del nostre col·lectiu professional per trams d’edat, especialització, i gènere. És la radiografia necessària per encarar la lluita contra la precarització, que és un dels nostres objectius principals.

3. Reunir-se amb l’equip econòmic del Col·legi per mirar quines són les despeses que cal eliminar o reduir per supèrflues, a fi de reassignar aquests recursos a altres tasques més necessàries, per exemple a la comissió d’honoraris.

4. Treure a concurs públic amb la major divulgació possible, la realització d’un estudi sobre la pèrdua econòmica que pel país representen al cap de l’any les constants esperes davant de les sales de vista, pels retards que s’hi produeixen. Per després fer-lo arribar a l’opinió pública, a fi i efecte de conscienciar que no podem normalitzar un fenomen que no és normal, i resulta molt fàcil de solucionar. Amb això no solament defensem la dignitat de la nostra professió, sinó que complim amb un deure social envers els ciutadans que pateixen aquesta xacra, com són testimonis, procuradors, perits o litigants. La dignificació de la professió passa per una remuneració adequada, però també per rebre el respecte que es mereix.

5. Reclamar del Ministeri d’Hisenda la rebaixa de l’IVA dels serveis jurídics al 4% o a com a màxim el 10%, perquè és un servei essencial per a la ciutadania.
Així com reclamar-li també que, mentre no es dignifica la retribució del torn d’ofici, aquesta quedi exempta o àmpliament bonificada en la tributació de l’IRPF.
Ambdues peticions les farem públiques per posar pressió.

6. Reclamar del Ministeri de Justícia que el coneixement del català sigui un requisit per treballar a l’Administració de Justícia a Catalunya, perquè es malmet el dret a la defensa quan qui t’ha de judicar no t’entén. També ho farem públic, per portar el debat d’aquesta qüestió a l’opinió pública.

3.- Quins creieu que són els reptes de l’advocacia en els propers anys?

Queda respost implícitament en la resposta a la primera pregunta. Podríem resumir en internacionalitzar-se, digitalitzar-se, formar-se en matèries no jurídiques necessàries per competir en un mercat cada cop més agressiu, usar les xarxes socials…

4.- Atès que els càrrecs al Col·legi no són retribuïts, com teniu pensat compatibilitzar el càrrec de Degà amb el manteniment d’una activitat professional com l’advocacia?

Com a candidat a degà només hi veig quatre vies que són complementàries:
Descentralitzar i delegar les tasques del deganat, confiant en el personal del Col·legi, però també en comissions, seccions i delegacions.
Delegar en les companyes i companys del despatx.
Treballar una mica més, que és perfectament possible quan hi ha il·lusió.
Assumir que guanyaré una mica menys, que no és massa problema a la meva edat de 63 anys, amb la perspectiva de deixar el deganat prop dels 68.

5.- Preveieu modificar les quotes col·legials?

Si ens en sortim cercant fonts alternatives de finançament, com cursos adreçats a altres professions o advocats estrangers, i reduint despeses supèrflues, haurem de triar entre augmentar els serveis o abaixar les quotes.

6.- L’adopció d’un Conveni Col·lectiu de l’advocacia, que fa anys que sona, és l’únic mecanisme que pot impulsar el Col·legi per a lluitar contra la precarietat i els falsos autònoms a la professió? Quin problema hi veieu i quines mesures poden ser també eficaces per a millorar les condicions laborals de les persones col·legiades que treballen per compte aliena?

No és l’únic, però segurament sigui un dels més efectius. La precarització sembla un problema secular en la nostra professió, però no per això ha d’entendre’s com un fet inalterable. Els abusos s’han de denunciar i s’han de perseguir. L’ICAB no és una patronal, però ha d’impulsar a la creació d’una patronal que juntament amb els sindicats, com SAICO, constitueixin un Conveni Col·lectiu. Aquests despatxos poden ser per exemple els dels companys de la candidatura o alguns propers. És voluntat política.

Dignificar la professió també passa per reconèixer drets als treballadors i treballadores del dret. Altres mesures per millorar les condicions és establir el control horari als despatxos, protocols d’actuació per prevenir l’assetjament sexual, combatre la bretxa salarial per raó de gènere, etc. Hem de promoure hàbits saludables als despatxos. La prosperitat econòmica no pot ser a costa dels drets de les treballadores.

D’altra banda dotar el Col·legi de serveis potents pels autònoms de petits despatxos, no solament els afavoreix a ells, sinó que pressiona a l’alça els salaris dels companys i companyes que treballen per compte aliè, en afavorir la possibilitat d’establir-se pel seu compte. Tot ajuda.

7.- Quin paper ha de jugar l’ICAB en la lluita o prevenció dels riscos psicosocials dels lletrats i lletrades?

Que existeixen problemes derivats de la pràctica de la professió és innegable. Malauradament les dades que tenim són poques, però no són bones. Primer de tot cal que l’ICAB conegui l’estat dels treballadors del Dret. S’han de fer enquestes periòdiques, no com ara que són inexistents, per saber la composició de la massa col·legial, com exerceixen, tipus de despatx, etc. I també preguntar per aspectes relacionats amb la salut mental. No es pot avançar a qualsevol preu, i mesures com el registre horari, el conveni col·lectiu i la prevenció de l’assetjament sexual són imprescindibles pel benestar de la professió.
I encara hi ha un altre aspecte que de vegades no es valora prou. Revitalitzarem la Comissió d’Activitats Socials, perquè el Col·legi no solament ha de realitzar funcions diguem-ne sindicals o de lobby, sinó que també ha de ser un club. Trobar-se amb els companys i companyes per fer teatre, cantar, practicar esport, muntar una colla castellera o assistir a un taller literari i un tastavins ajudarà a l’equilibri emocional de tots i totes.

8.- Les pràctiques curriculars de l’Escola de Pràctica Jurídica, han de ser remunerades?

Les pràctiques han de ser remunerades. Ens imaginem uns metges fent el MIR de forma gratuïta? El que s’ha de fer és canviar el sistema d’accés a la professió. Fer un examen al qual es pugui accedir de forma oberta, que seleccioni realment aquells estudiants que s’hi volen dedicar. Aquí, de nou, hem de fer un exercici de comparació i emmirallar-nos en països com Alemanya. 

D’altra banda, en un tema col·lateral a l’anterior, veiem que en l’actualitat la limitació en l’accés a la professió és per motiu econòmic, i això no és admissible. S’han de reclamar beques per aquells estudiants que amb bons CV i baixos ingressos no es puguin costejar el màster. Que per cert, Barcelona té el rècord de màxim preu en comparació amb els màsters universitaris tant privats com públics.

9.- Teniu pensat algun tipus de mecanisme de coordinació amb els jutjats que garanteixi un efectiu descans vacacional dels professionals jurídics, tant advocats com personal administratiu dels despatxos?

Està previst a la Llei Orgànica del Poder Judicial

«serán inhábiles los días del mes de agosto para todas las actuaciones judiciales, excepto las que se declaren urgentes por las leyes procesales”.

Article 183 de la “Ley Orgánica del Poder Judicial

El que comporta que els dies inhàbils, especialment el mes d’agost, els lletrats tinguin un descans vacacional garantit. Però què passa amb els companys que es dediquen a la jurisdicció penal?

Quan es parla d’excepcions establertes en les lleis processals

«todos los días del año y todas las horas serán hábiles para la instrucción de las causas criminales”.

arts. 184.1 LOPJ i 201 de la “Ley de Enjuiciamiento Criminal”

El que comporta que durant el mes d’agost continuaran els procediments que es trobin en fase d’instrucció i es computaran els terminis per les actuacions i els recursos.

Davant d’aquest escenari des del CRAJ enviarem una proposta al Consejo General del Poder Judicial, que comporti valorar que per a la fase d’instrucció penal, agost també sigui inhàbil, llevat d’actuacions imprescindibles per causes amb pres. L’objectiu és reduir les actuacions dels lletrats als serveis essencials. Com les guàrdies del torn d’ofici, l’assistència al detingut en comissaria, la posada a disposició en seu judicial, les vistes del 554 ter LECrim (ordres de protecció), així com els judicis ràpids. Atesa la pluridisciplinarietat de molts companys és convenient fer coincidir el període inhàbil de totes les jurisdiccions.

La desconnexió i el descans dels lletrats i lletrades, sotmesos durant tot l’any a l’estrés dels terminis, són sense cap mena de dubte imprescindible per a la seva salut psíquica i emocional. Per tant, per a la nostra candidatura serà prioritari treballar per garantir-la.

La CRAJ, confeccionarà una enquesta on line, per tots els col·legiats i col·legiades per conèixer quines són aquelles situacions que pateixen en el dia a dia de la professió i que els causen més angoixa, per després mantenir entrevistes amb els màxims responsables de les Conselleries de Justícia i d’Interior de la Generalitat, amb el Consejo General del Poder Judicial, la Judicatura, Fiscalía i Cossos Policials, per tal de traslladar les propostes necessàries per transformar i eliminar tot el que es consideri lesiu per la professió.

10.- Com creieu que es pot fer un ICAB més feminista? Quines mesures concretes creieu que cal adoptar?

Per fer un ICAB més feminista cal treballar des de baix. Fer congressos de lideratge femení està molt bé per cert públic, però queda molt lluny de la majoria de col·legiades que, més que problemes per liderar grans despatxos, tenen problemes per enfrontar-se cada dia a un entorn judicial encara molt marcat per rols masclistes.
Cal que el Col·legi sigui un espai segur per les dones, on trobin suport en cas de patir discriminacions per raó de gènere, ja sigui per part de companys, d’autoritats judicials o dels seus superiors si treballen per compte aliè.
Hem de poder ser una institució que treballi colze a colze amb l’administració de justícia per fer possible la conciliació de la vida familiar i professional. Que garanteixi el dret al descans i a les vacances. I que s’oposi a la precarització, que sovint afecta de manera encara més dura les dones, a qui l’edat de començar a treballar els coincideix amb l’edat de quedar-se embarassades, amb tot el que això comporta.
Cal també impulsar formació amb perspectiva de gènere, no només sobre temes jurisprudencials, sinó també sobre matèries com la comunicació jurídica no sexista, el llenguatge inclusiu, la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe, o la prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere.
Un Col·legi feminista no és res més que una institució que vol garantir els drets de totes les persones col·legiades, entenent que dignificar la professió per a les dones és avançar en els drets de tots i totes.

Recent Posts