Cicle Justícia i Confinament: Xavier Gonzàlez de Rivera Serra

“Per dissenyar un veritable servei públic no ens podem quedar només en allò que uns diuen o defensen sinó que s’ha de fer el plantejament previ de què vol la societat.”

Magistrat del Jutjat de lo Social nº3 de Barcelona, delegat dels jutjats socials de Barcelona, portaveu d’Àgora Judicial i president de l’Associació Catalana de Iuslaboralistes

1.- Quina ha estat la teva trajectòria com a jurista?

Quan vaig començar la carrera de dret a la UB (llavors es deia la “Central”) l’any 1975, ja tenia clar que volia ser advocat laboralista. Vaig ser-ho fins l’any 2004 i vaig ingressar a la carrera judicial pel quart torn; com a primer destí vaig tenir la sort d’anar a San Sebastián i des de l’any 2007 estic a Barcelona, en el Jutjat Social núm. 3. Soc el Delegat dels jutjats socials de Barcelona, portaveu de l’associació judicial Àgora Judicial (@agora_judicial), president de l’Associació Catalana de Iuslaboralistes (@iuslaboralistes) i professor associat de la UPF i col·laborador de la UOC.

2.- Quina persona jurista t’ha impressionat més i per què?

Es fa molt difícil enumerar les persones juristes que m’han marcat. No defujo de referents, però és impossible fer un llistat o designar en concret a algú ja que corro el risc de deixar-me a altres que ara potser no recordo, però que, ben segur, en un moment determinat va ser decisiu en la meva activitat com a jurista. Recordo, per exemple, determinats professors de la facultat, o quan ja era advocat la meva participació activa a la Comissió de Defensa de l’ICAB, o companys i companyes amb els qui he compartit despatx, i fins i tot, en els darrers anys, he tingut l’ocasió de conèixer a persones molt rellevants i amb una visió del dret i la justícia que m’han deixat impressionat. De tota manera, crec que els meus orígens com advocat i la defensa dels drets dels treballadors, més que persones concretes, és el que més m’han marcat, no tan les personalitats.

3.- En quina situació es troben els jutjats socials a Barcelona?

En dos paraules: de pena. La manca de recursos a l’Administració de Justícia, i més concretament a la jurisdicció social, és endèmica, i no només a Barcelona, sinó que arreu de l’Estat és igual. Després de la darrera crisi de l’any 2008 la situació es va convertir en dramàtica, ja que en molt poc temps vàrem tenir uns increments de litigis de més del 40%, i únicament es plantejaven reforços temporals, que en cap cas varen solucionar el problema. Per exemple, recentment s’han substituït els reforços que teníem, primer tres i després dos, per dos nous jutjats, de manera que la situació és idèntica. El problema és que es tracta d’una jurisdicció en què es discuteixen els drets de persones treballadores, laborals i de Seguretat Social, i, clar, això no és tan important com en altres matèries a les quals si que s’hi destinen esforços i recursos.  

4.- Quines mesures creus que caldria impulsar en el sistema judicial per a què pugui complir les seves finalitats com a servei públic?  

El que és un servei públic és l’Administració de Justícia, i aquí hi intervenen molts actors, començant pels membres de la carrera judicial, fiscal, lletrats/des de l’administració de justícia, personal funcionari, però també les administracions com a tals –estatal i autonòmica–, els operadors jurídics –advocacia, procura i graduats socials–, els sindicats o les organitzacions ciutadanes o de consumidors, etc. Per dissenyar un veritable servei públic no ens podem quedar només en allò que uns diuen o defensen, per exemple, no es pot deixar la reforma de l’Administració de Justícia en mans dels jutges o del govern de torn, sinó que s’ha de fer el plantejament previ de què vol la societat, o una administració que serveixi per a la solució dels problemes de les persones garantint els seus drets, o bé que sigui una frontera o mur per la seva garantia. En aquest debat tothom té dret a participar i a opinar, però primer cal establir quin paper ha de representar l’Administració de Justícia en la nostra societat, i després ja estarem en condicions d’aportar solucions.

5.- Després del confinament, quin paper hauria d’adoptar la justícia per a ser justícia?  

El confinament, que es degut a la crisi sanitària, ens posa a tots davant del mirall i ens reflecteix les decisions que s’han pres en el passat, des de les brutals retallades, a l’empobriment de la població, passant per l’augment de la bretxa social i de classes, i per acabar per l’enriquiment obscè de determinades corporacions a costa de la població. Aquest és el panorama amb el que hem entrat a la crisi, com en sortim depèn de nosaltres mateixos. Des del punt de vista de l’Administració de Justícia, i com que encara estem en la mateixa situació que he descrit abans –una frontera o mur–, les iniciatives que s’estan plantejant des de diversos sectors només tenen com a objectiu evitar el col·lapse –part del mes d’agost hàbil, jutjats oberts per les tardes, procediments sumaris, …–, la qual cosa possiblement és necessària, però en cap cas s’aborden mesures que suposin un reconeixement dels drets de les persones, en tant que ciutadanes, treballadores, en situació de risc, desnonades, etc. Així, un cop estabilitzat l’impacte inicial, si no hi ha una força social que sigui capaç de prioritzar-ho, com la sanitat, els serveis socials, les pensions, els drets laborals, …, tornarem a la mateixa situació prèvia al confinament i s’haurà perdut una oportunitat històrica.

Xavier Gonzàlez de Rivera Serra (@XavierGRivera)

Recent Posts