CRIDA ALS SOCIS: PER LA DEFENSA DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Durant quest darrer decenni, els juristes de l’ACJD hem assistit a un progressiu deteriorament del gaudi per la ciutadania dels drets fonamentals i les llibertats públiques recollides a la nostra Constitució, i a un desmantellament progressiu de l’Estat del Benestar. En aquest moments, la desprotecció dels ciutadans amb menys capacitat econòmica és, simplement, inacceptable per qualsevol persona que tingui una mínima coherència ètica com a membre integrant del col·lectiu social, i, en el cas de la majoria dels juristes, s’estén cada vegada més un sentiment de ràbia i d’impotància davant la magnitud del desastre. L’ofensiva contra els drets bàsics de la ciutadania i de la convivència social, i contra les garanties jurídiques de la seva tutela, ha arribat massa lluny i hem d’aconseguir, al més aviat possible, aturar-la. L’ACJD ha de posar en joc quelcom més que el seu granet de sorra en aquesta empresa, doncs els nostres Estatuts sempre han assenyalat, com l’objectiu principal de la nostra acció, la defensa d’aquests drets fonamentals i llibertats públiques, així com la clàusula d’Estat Social i Democràtic, que són les primeres víctimes d’aquesta ofensiva que hem d’aturar.
D’altra banda, els poders públics, des dels Parlaments Estatal i Autonòmics fins als ajuntaments de les grans ciutats i poblacions, durant les etapes democràtiques, mai havien estat tan desprestigiats, com a conseqüència de la falta total d’ètica, de transparència i, fins i tot, de formació, dels qui exerceixen el poder. La trista realitat és que el Parlament s’ha convertit en una mena de claca, on els diputats dels partits majoritaris es limiten a esbroncar el representant del partit contrari o a aplaudir el seu, sense cap exercici de debat creatiu i reflexiu sobre els drets dels ciutadans. Darrera d’aquest lamentable espectacle, els partits polítics majoritaris i alguns dels aspirants han instaurat una disciplina de fidelitat als seus dirigents, els quals, al mateix temps, s’envolten dels afiliats més mediocres com a garantia de fidelitat al seu benefactor. Aquest context ha estat el terreny de conreu perfecte per a les corrupteles i les corrupcions, fins el punt que, la defensa dels imputats, en qualsevol de les instàncies polítiques, no passa gairebé mai per la demostració de la seva virtut, sinò per oposar-se a les comissions d’investigació i per la utilització permanent del “i tu més”, és a dir, una mena de “on aniràs tu, bou, que no llauris”. Mai s’havia donat a l’Estat un poder tan gran de les màfies organitzades, potenciades per la complicitat que genera la por dels corruptes (petits o grans) a que surti a la llum la informació de les seves conductes contraries a la legalitat, conductes que estan convenientment arxivades per les màfies. El cas Gürtel és el cas paradigmàtic, però la situació de corrupció té un munt d’escenaris diversos, tants com persones mediocres que només veuen en l’acció representativa de la ciutadania una oportunitat d’enriquir-se o de gaudir de privilegis per ell o les seves famílies.
Culminant tot aquest procés de buidada de la clàusula d’Estat Democràtic de la nostra Constitució, s’han consolidat totes les situacions de privilegi i afeblit greument els drets socials, en matèria laboral, d’Assistència Social, de Seguretat Social, d’Atenció sanitària gratuïta, d’Ensenyament i molts d’altres, amb un allunyament sense precedents entre els enriquits (en gran part com a conseqüència d’activitats il·legals), els professionals, els treballadors, els aturats i els pensionistes. Això ha comportat una progressiva privatització dels serveis i de les propietats de domini públic, la raó essencial de la qual sembla ser burlar qualsevol control establert legalment per garantir l’acció pública (dels principis d’igualtat, capacitat i mèrit per a l’accés a la funció pública, cada vegada més substituïts per els contractes “eventuals” i “de confiança” dels polítics), o burlar el principi de legalitat pressupostària, principis que, si es respectessin, no donarien tantes facilitats per lucrar-se als corruptes que perceben irregularment els “regals” i les comissions dels empresaris privats beneficiaris de les adjudicacions (totals o parcials) dels serveis públics.
Davant la protesta massiva de la societat als carrers, el govern del PP reacciona modificant la normativa d’ordre públic, fins al punt de “fer bona” la Llei franquista en la matèria. El govern ha reduït la llibertat d’expressió col·lectiva o de manifestació a una mena de privilegi per als rics que puguin fer front a les sancions econòmiques.
El deteriorament dels drets i les llibertats és tan greu que, malgrat que el tercer poder de l’Estat, el judicial, no va apartar de la carrera judicial als jutges i magistrats designats durant la dictadura franquista, i que una part important d’aquests magistrats han intervingut en la selecció dels nous jutges, resulta una tasca gairebé heroica per molts d’ells enfrontar-se al poder dels corruptes, que torpedinen i endarrereixen sistemàticament els processos i veuen com se’ls nega o amaga una i altra vegada informació per part dels poders públics, i fins i tot, en determinats casos, són apartats temporal o definitivament del procediment. Si, malgrat els obstacles, es produeix alguna condemna, el Govern demana diligentment l’indult. Finalment, és possible que el més fort dels atacs contra el tercer poder de l’Estat sigui el produït com conseüència de les taxes judicials i la insuficient dotació econòmica als jutjats. La primera, perquè discrimina greument als ciutadans amb menys recursos, que es veuen expulsats de la tutela judicial si, per qualsevol raó personal o social, no poden fer front a la despesa; i la segona, perquè comporta un endarreriment important en la solució dels litigis, per la reducció de jutges i funcionaris de l’oficina judicial, limitant el temps que els jutges poden dedicar a cada judici i a dictar les resolucions, situació que incideix en molts casos en la impossibilitat de desenvolupar adequadament la defensa, generant la indefensió prohibida per l’article 24.1 de la Constitució espanyola. Afegirem finalment que, el Ministeri Fiscal s’allunya progressivament de la seva funció constitucional, doncs el principi de jerarquia, que hauria de ser de caràcter tècnic, és, cada vegada més freqüentment, un instrument de control polític, sobre tot a la seva cúspide, on el Fiscal General és, cada vegada més, el Fiscal General del Govern, que no de l’Estat. I, pel que fa referència a la independència del Poder Judicial, l’actuació dels dos partits majoritaris ha estat coincident en repartir-se les quotes en funció de la seva majoria parlamentària, incentivant, especialment el PP, la fidelitat o la proximitat ideològica i política sectària, i enfonsant d’aquesta manera la independència imprescindible per poder actuar com a òrgan de control de legalitat i els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
QUÈ PODEM FER COM JURISTES DE L’ACJD?
En aquestes circumstàncies, hem de fer és de les nostres especialitats professionals per actuar col·lectivament, com a Associació, davant de les diferents jurisdiccions, en defensa dels drets col·lectius i individuals de la ciutadania a gaudir de les llibertats, del ple exercici dels drets fonamentals, i de les clàusules constitucionals d’Estat Social i Democràtic de Dret, tant mitjançant la personació en procediments judicials en defensa d’aquests valors constitucionals, com intervenint com a acusació particular en processos penals contra aquelles persones físiques o jurídiques imputades per delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania o contra l’erari públic. També haurem d’actuar excitant el zel de les Administracions Públiques per tal que, en l’àmbit de les seves competències, investiguin presumptes infraccions de les seves obligacions respecte als drets fonamentals i les llibertats públiques i imposin les corresponents sancions dissuasòries d’aquestes conductes il·lícites. Finalment, hauríem d’exercitar les accions en seu administrativa, civil, i penal, de l’obligació del subjecte infractor de rescabalar tots els danys i perjudicis materials i morals que puguin acreditar els perjudicats.
En conseqüència, proposem la constitució, dins l’ACJD, de Comissions de socis especialitzats en cadascun dels ordres jurisdiccionals. Per començar, aquestes seccions es crearan als odres jurisdiccionals penal, contenciós-administratiu i civil, i es podran adscriure a les mateixes els especialistes en la respectiva matèria que siguin socis de l’ACJD. L’estructura bàsica de cadascuna d’aquestes seccions hauria d’integrar al menys un advocat senior, un advocat d’edat mitjana i un advocat junior, això con un o dos socis jubilats.
VOLS FORMAR PART D’UNA DE LES COMISSIONS D’ACCIÓ JUDICIAL?
Per a sol·licitar la teva incorporació a alguna de les Comissions que proposem crear per a actuar col·lectivament, com a Associació, davant les diferents jurisdiccions, només has de posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre correu electrònic (info@acjd.org), indicant-nos en quina Comissió t’interessaria participar.
